Aportació a la Wikipèdia.

El meu grup de l'aportació a la Wikipèdia està format per l'Anna Dalmau, l'Esther Gibergans i jo. Primer vam escollir el tema de la lectoescriptura infantil, però no vam saber trobar gaire informació com per poder crear una entrada a la wikipèdia i vem decicidir treballar sobre el tema de l'etapa pre-esquemàtica en el grafisme infantil.
Primer de tot ens vam crear una conta, un cop creada vam entrar-hi i vam buscar l'article que parlava sobre l'etapa pre-esquemàtica del grafisme infantil. Allà vam posar l'opció de editar, i vam començar a modificar la informació.
Entre les tres vam buscar la informació que voliem posar a l'entrada, l'Anna anava escribint tot el que nosaltres l'anaven dictant, desprès jo vaig anant posant enllaços interns a algunes de les paraules o termes que podem trobar en el text. I finalment, l'Esther es va llegir tota l'entrada i va anar corregint les faltes i les frases mal estructurades que hi havia.
Estem molt satisfetes amb la nostra aportació a la wikipèdia i esperem que serveixi d'ajuda a tots els que necessitin buscar informació sobre el tema que nosaltres hem volgut tractat.

Aquest és l'enllaç : http://ca.wikipedia.org/wiki/Nen#El_dibuix:_Estadis_gr.C3.A0fics

També aquí us deixo el text que hem aportat a l'entrada ja feta:
"Al voltant dels quatre anys l’infant aconsegueix moure el canell i el polze amb força autonomia. Això li permetrà fer dibuixos que esdevindran formes gràfiques que representaran figures reals o de ficció. En aquesta fase nens i nenes dibuixen formes relacionades amb l’entorn i les seves representacions comencen a ser identificades per l’adult. Els primers dibuixos evolucionen al llarg dels quatre, cinc i sis anys, edats que impliquen aquesta etapa pre-esquemàtica on el tret més important és l’aparició de la figura. Les figures neixen d’un perfeccionament de les formes i d’un millor sentit estètic. És una etapa en què es poden observar grans salts qualitatius pel que fa a la figura humana i els objectes. Un dels temes preferits és la figura humana, anomenada també capgrossos, atesa a la grandària del cap. Arriba un moment que l’infant intenta representar el moviment. És evident que un infant de quatre anys sap més del seu cos del que manifesta en el dibuix. Això vol dir que els dibuixos són essencialment un llenguatge icònic amb més dificultats d’adquisició i evolució que el llenguatge verbal. En aquesta etapa l’infant comença a distribuir l’espai en funció de la importància que dóni als objectes representats. I un tret que es repeteix és que tant les persones com els objectes floten. Els colors escollits no es corresponen amb la realitat, sinó que els tria en funció del gust personal o simplement dels que tingui més a mà."